L'humor

L'HUMOR

Perquè diem de vegades, que no estem d'humor? Tothom té humor?

Jo penso que sempre estem d'humor passa que segons el dia, segons la situació en que ens trobem, segons l'estació en que estem, tenim un humor mes negatiu o més positiu.

Fixant-m'hi, m'he adonat que la gent sol estar d'un humor més positiu quan fa bon temps, en canvi en dies de pluja la gent sol estar trista, pessimista, angoixada...

Joseph Klatzmann, defineix l'humor amb una frase: “Riure per no plorar”, la qual em dona entendre que utilitzem l'humor per amagar las penes, per amagar la tristesa, les nostres preocupacions...

I personalment penso que ens seria una part de definició ja que molts cops en situacions no gaire agradables, situacions de nervis acabem actuant fen pallassades, acabem actuant amb un humor positiu.

Cercant més enllà he topat amb una frase de Nietzsche la qual deia: “L'home pateix tant profundament que ha hagut d'inventar el riure”.

Personalment no hi estic ben bé d'acord, però el que no desmentiria és que l'home pateix, perquè l'ésser humà està destinat a patir constantment, però l'ésser humà es un ésser savi, un ésser lluitador, un ésser sentimental, un ésser capaç de decantar els mals moments dels bons, un ésser el qual desitja ser feliç i fer feliços als altres...

Amb tot això em refereixo a que l'humà és capaç d'aparcar els seus problemes i passar-ho bé.

No només som feliços per cobrir a la tristesa, perquè llavors també podríem dir, que la tristesa està inventada per amagar l'humor.

L'humor ens caracteritza a cada un, hi ha gent que te més humor que d'altres, n'hi han que en tenen però molt negatiu (serien aquelles persones les quals els diem que estan de mal humor), en canvi també podem trobar aquelles persones capaces de treure't un somriure constantment (aquestes els i diem que tenen un mol bon humor).

Molts cops, però, solem relacionar l'humor amb els pallassos, amb les bromes, amb la ironia, amb els xistes... i esque no ens adonem però tots hem acabat siguen algun dia o altre un pallasso, tothom ha acabat tinguen una historia o altre en la qual vam fer el pena però alhora molta gracia (aquestes històries les anomenem anècdotes), tothom algun cop a la vida ha explicat un xiste, tothom ha fet una broma, tothom a fet servir la ironia, per tant tothom té humor!

La meva reflexió per tant m'ha acabat donant a pensar que d'humor en va ple, que l'humor el podem trobar sigui on sigui, passa que alguns seran mes agradables i altres ho seran menys, que l'humor molts cops l'utilitzem per cobrir els mals moments però també el fem servir en els bons, que l'humor es mou al voltant nostre constantment i que es una gran característica de cada un la qual ens fa ser diferents l'un de l'altre

I ara per acabar la dissertació amb una mica d'humor, mai millor que acabar-la amb un xiste:

El rey de la selva, va a celebrar una fiesta. Entonces dice:
Voy a hacer una fiesta.
Y todos dicen BIEN, y la rana:
(Cantando) ¡Que bien me lo voy a pasar! ¡Que bien me lo voy a pasar!
Y dice otra vez el rey:
Vamos a tener atracciones y caramelos.
Y todos BIEN, y la rana:
¡Que bien me lo voy a pasar! ¡Que bien me lo voy a pasar!
Y el rey hasta las narices de oír a la rana, dice:
Van a estar todos los animales, menos uno que es verde, con ojos saltones y pegajoso.
Y todos BIEN, y la rana:
¡Que bien! ¡Que se joda el cocodrilo!

Pol Martinez Rodriguez